dissabte, 3 d’abril del 2010

Trujillo

Estic una mica tristot perquè el meu primer viatge (bé segon, considerant Tailàndia) es va acabant , tot i crec que en menys de 3 mesos tornarem a les andades!

Entre ahir a la nit i avui li hem donat una repassada a Trujillo, i la veritat és que no ens podem queixar en absolut! És una altra ciutat medieval, de l'estil de Càceres, però amb algunes diferències importants que la fan molt visitable.

D'entrada és més petita, i per tant fàcil, la plaça tot i ser més petita, és molt xula, és més irregular de formes, està envoltada d'efidicis medievals amb 'soportales' i plaques de mercat que evoquen a l'època de donzelles i caballers. Tot presidit per una estàtua del general Pizarro a cavall i dominat per la catedral. El poble, l'exèrcit i l'església mostrant-se, junts, a la infinitat de turistes que passegen, fan fotos, i prenen 'alcohol amb algo' a una plaça amb un encant que no li enveja res a cap altra.

Però Trujillo és quelcom més que la seva plaça, la seva orografia, situat en un turó, fa que el passeig pels seus carrerons sigui més evocador, més romàntic, i sobretot perquè adalt de tot, hi ha el castell que domina el poble, i fa de Trujillo certament un poble de conte de nens. Desde qualsevol punt del poble es veu (i a molts quilòmetres d'ell) el castell, i des d'ell es divisa tot el poble (i molts quilòmetres de distància). Fent-se visible, per una banda, als que regnaven per sobre de la plebe, i assegurant la fortificació en un lloc estratègic, per l'altra.

L´entrada al castell paga la pena per guanyar uns metres en les vistes i per visitar la capella que hi ha adalt, no val la pena escatimar quatre rals!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada