Doncs sip, ja estem a casona, tot i que ara per ara casa meva és la panxa de la mare i jo d'aquí encara no he sortit!
Ha estat un viatge maco i és que certament, si diuen que els prejudicis es treuen viatjar, també és pot fer a la inversa i treure prejudicis i viatjar per Espanya ja que tens diversitat, coses maques i gent agradable, cert que també n'hi ha que no ho són (com a tot arreu) però d'aquests ja no m'enrecordo!
Hem estta a la natura, remuntant rius i veient arbres, hem vist ciutats històriques com Caceresi d'altres on encara s'hi escriu la història com Salamanca, monuments com la catedral de Burgos o el teatre romà de Mèrida, i fins i tot hem tingut temps per racons freaks com el museu de l'orinal.
Vamos, que en 10 dies i 2700km. amb la facilitat que et dóna moure't amb cotxe, aprop de casa, però sentint-te com si estiguessis molt lluny!
Ara és moment de recordar i posar-se una mica trist perque demà els pares tornen a la rutina i jo deixaré de veure coses xules durant un temps... tot i que he sentit rumors que en breu marxarem a Portugal!
Fins la propera!!!
dilluns, 5 d’abril del 2010
Burgos. Dades
Dormir
- Hotel Entre Arcos: al tractar-se de la última nit, vam pujar una mica el presupost i ens vam allotjar en un hotel de 3 estrelles 'modernet' i nou en ple centre històric, vam pagar 50€ i vam dormir molt molt bé. Fins i tot teníem, dutxa sensación!!!
- Restaurant casa Babylon: combinant plats tradicional (morcillas i arrossos) amb cuina moderneta en un espai en el que et sents còmode desde l'inici ofereix un bon sopar especial per tancar un viatge molt maco.
Queso vs Catedral. De Burgos
Això ja s'acaba, estem tornant i ja no ens aturarem fins arribar a Barcelona, aquest matí hem sortit de Burgos la ciutat en la que hem passat la última nit d'un viatge que ha estat molt xuli, hem vist moltes coses diverses, entorns rurals, urbans, ciutats especials, monuments...
!
I un d'aquests monuments, un dels més espectaculars ha estat la catedral de Burgos, que ha estat practicament la única cosa que hem tingut temps a visitar, la catedral i els seus voltants ens han deixat una imatge molt bonica de Burgos, de ciutat moderna i maca, a més de que ens ha agradat molt la vibra de la ciutat, només el tó de veu dels burgalesos, molt afable i grat per la oïda, desprén confiança i bon rotllo.
La catedral és majestuosa, cada sala és més ostentosa que l'anterior i al pare, friki com ell sol li ha fet gràcia que estigui la tomba del Cid Campeador allà. A mi per això m'ha sobtat que els dos símbols de la ciutat siguin tan diferents en quant a solidesa, m'explico, la catedral de pedra, gran i imponent, i el formatge suau,blanquet i tovet... dóna a pensar no?
I no volem arribar a una resposta, perque creiem que hauriem de tornar Burgos per saber-ho!
!
I un d'aquests monuments, un dels més espectaculars ha estat la catedral de Burgos, que ha estat practicament la única cosa que hem tingut temps a visitar, la catedral i els seus voltants ens han deixat una imatge molt bonica de Burgos, de ciutat moderna i maca, a més de que ens ha agradat molt la vibra de la ciutat, només el tó de veu dels burgalesos, molt afable i grat per la oïda, desprén confiança i bon rotllo.
La catedral és majestuosa, cada sala és més ostentosa que l'anterior i al pare, friki com ell sol li ha fet gràcia que estigui la tomba del Cid Campeador allà. A mi per això m'ha sobtat que els dos símbols de la ciutat siguin tan diferents en quant a solidesa, m'explico, la catedral de pedra, gran i imponent, i el formatge suau,blanquet i tovet... dóna a pensar no?
I no volem arribar a una resposta, perque creiem que hauriem de tornar Burgos per saber-ho!
dissabte, 3 d’abril del 2010
Vas bé cirerer (2)
i és que 'segundas partes nunca fueron buenas'...
haviem tingut molta sort amb els cirerers , ara tocava donar una volta pel Jerte i dormir, per finiquitar la visita demà al matí i després començar el viatge de tornada cap a casa...
doncs bé, després de posar gasolina, comencavem a recòrrer els pobles del Jerte, el pare posava la radio perque el Barça jugava contra el Bilbao (la lliga està molt igualada)...
Doncs bé, el Barça ha guanyat 4-1 (partidàs de la cantera) i el pare l'ha sentit sencer per la radio, del cotxe. Ens hem passat més de dues hores carretera del Jerte amunt, carretera del Jerte avall, trucant i preguntat a tot tipus d'allotjaments, amb la mateixa resposta, 'en semana santa, y sin reserva, uy no no'. Total que hem acabat molt cansats i desistint de la idea de veure bé el Jerte, hem reculat fins a Plasencia, una ciutat que ja ens va servir de parada a la baixada i ara ens farà de parada i fonda abans d'iniciar el viatge de tornada. Ara bé, em sopat malament i dormirem en una pensió que... no és un hotelàs la veritat, per posar un exemple, la porta no acaba de tancar gaire bé...
ara, això sí, abans de tancar els ulls per dormir ens enrecordarem de l'arc de sant Martí...
bona nit! i recordeu, abans de visitar el Jerte en setmana santa, que segurament té per passar uns dies de relax en un entorn natural... RESEVAR ALLOTJAMENT!!!
haviem tingut molta sort amb els cirerers , ara tocava donar una volta pel Jerte i dormir, per finiquitar la visita demà al matí i després començar el viatge de tornada cap a casa...
doncs bé, després de posar gasolina, comencavem a recòrrer els pobles del Jerte, el pare posava la radio perque el Barça jugava contra el Bilbao (la lliga està molt igualada)...
Doncs bé, el Barça ha guanyat 4-1 (partidàs de la cantera) i el pare l'ha sentit sencer per la radio, del cotxe. Ens hem passat més de dues hores carretera del Jerte amunt, carretera del Jerte avall, trucant i preguntat a tot tipus d'allotjaments, amb la mateixa resposta, 'en semana santa, y sin reserva, uy no no'. Total que hem acabat molt cansats i desistint de la idea de veure bé el Jerte, hem reculat fins a Plasencia, una ciutat que ja ens va servir de parada a la baixada i ara ens farà de parada i fonda abans d'iniciar el viatge de tornada. Ara bé, em sopat malament i dormirem en una pensió que... no és un hotelàs la veritat, per posar un exemple, la porta no acaba de tancar gaire bé...
ara, això sí, abans de tancar els ulls per dormir ens enrecordarem de l'arc de sant Martí...
bona nit! i recordeu, abans de visitar el Jerte en setmana santa, que segurament té per passar uns dies de relax en un entorn natural... RESEVAR ALLOTJAMENT!!!
Vas bé cirerer!
Fuá! (això ho diem els joves) és increïble per tot el que donen unes hores si estàs de vacances...
... després de fer un aperitiu i comprar un parell d'ampolles de vi i cuatre xuminades a Trujillo hem agafat el cotxe amb direcció el valle de Jerte, tot i que les nostres esperances de veure la vall florida pels cirerers eren nul·les, ja ens havíem mentalitzat que el segon objectiu del viatge, conjuntament amb la foto, seria fallit. Però com és diu en aquest casos, tampoc tenim gaire millor a fer... així que carretera i manta que al Jerte hi falta gent (o no).
De camí el dia ja ha ant fent clars i ombres, amb alguna petita pluja, però sense molestar, de fet a la primera parada de la ruta, la visita al monestir de Yuste a Cuacos, feia solet.
El monestir és interesant, perdut a la muntanya és el lloc on Carlos (primero de España y Quinto de Alemania que diuen sempre els avis) es va retirar a meditar, si més no és curiós veure com es va integrar una residencia reial en un monestir (la visió directe de l'altar desde el llit és molt peculiar).
Ah sí! (m'ho oblidava) aquí els pares l'han liada una mica! la mare volia fer una foto i un segurata li ha dit (tot cridant) que no es podia, certament jo no he vist cap cartell que ho digués, clar que... jo no sé llegir (tot i que llavors no tinc clar com sí sé escriure :OS) però en fin que com les maneres del guardia tampoc han estat modèliques, els pares l'han 'axantat' ràpidament.
Un cop vist el monestir tocava canviar de vall, de la Vera al Jerte mitjançant la carretera 'panoràmica' de la 'garganta de la olla' tot i que després de les tropecientas corves el pare li ha canviat el nom a garganta de lapolla:
Aquest camí és maco, a la vegada que dificil, amb un port de muntanya que es fa llarg, per no variar el pare anava just de gasolina, al començar la baixada ha baixat una boira blanca que amb el reflexe del sol, feia que les corves fossin més difícils, no diriem que la situació era extrema (això li deixem al Calleja) però sí que era incòmode. Acte seguit, el dia no va aguantar més i una rabiosa tempesta d'estiu va caure amb força, el pare estava tranquil però tens a l'hora, no era el millor lloc per estar conduir en aquell moment, la mare una mica nerviosa, pateix al cotxe i aquell moment era delicat.
Però com hem dit, la tempesta era d'estiu, i ha durat el mateix que triga l'avi Chuecos a menjar-se una natilla de xocolata, i després, un dels moments més màgics de la meva encara no-vida, un sol espatarrant exhaltant la bellesa i la lluentor de les plantes mullades, i molts cireres florits, ans han donat una alegria inesperada. D'acord que no era una manta però n'hi havia com perquè fins i tot al pare se li posés la pell de gallina.
En qualsevol cuneta hi havia algun cotxe aturat i molt aprop algú amb una càmara, era curiós perque erem uns quants, vingut de llocs diferents amb el mateix objectiu, trobar allò allà, i malgrat no ens deiem res, si ens creuàvem la mirada, aquesta era de complicitat.
Però la magia encara ha durat una corva més, és aquell revolt que no oblidaré, i és que darrere de dos cireres tupits de flors fins a les arrels hi havia un arc de sant Martí brutal. Era la postal ideal per les nostres retines, la imatge a guardar per sempre i per poder afirmar que qualsevol esforç té una recompensa.
Minuts després hem arrivàt a la carretera que creua el valle del Jerte, només entrar hem trobat una gasolinera on li estem donant de menjar al cotxe, amb un somriure d'orella a orella.
Fuá! (això ho diem els joves) és increïble per tot el que donen unes hores si estàs de vacances...
... després de fer un aperitiu i comprar un parell d'ampolles de vi i cuatre xuminades a Trujillo hem agafat el cotxe amb direcció el valle de Jerte, tot i que les nostres esperances de veure la vall florida pels cirerers eren nul·les, ja ens havíem mentalitzat que el segon objectiu del viatge, conjuntament amb la foto, seria fallit. Però com és diu en aquest casos, tampoc tenim gaire millor a fer... així que carretera i manta que al Jerte hi falta gent (o no).
De camí el dia ja ha ant fent clars i ombres, amb alguna petita pluja, però sense molestar, de fet a la primera parada de la ruta, la visita al monestir de Yuste a Cuacos, feia solet.
El monestir és interesant, perdut a la muntanya és el lloc on Carlos (primero de España y Quinto de Alemania que diuen sempre els avis) es va retirar a meditar, si més no és curiós veure com es va integrar una residencia reial en un monestir (la visió directe de l'altar desde el llit és molt peculiar).
Ah sí! (m'ho oblidava) aquí els pares l'han liada una mica! la mare volia fer una foto i un segurata li ha dit (tot cridant) que no es podia, certament jo no he vist cap cartell que ho digués, clar que... jo no sé llegir (tot i que llavors no tinc clar com sí sé escriure :OS) però en fin que com les maneres del guardia tampoc han estat modèliques, els pares l'han 'axantat' ràpidament.
Un cop vist el monestir tocava canviar de vall, de la Vera al Jerte mitjançant la carretera 'panoràmica' de la 'garganta de la olla' tot i que després de les tropecientas corves el pare li ha canviat el nom a garganta de la
Aquest camí és maco, a la vegada que dificil, amb un port de muntanya que es fa llarg, per no variar el pare anava just de gasolina, al començar la baixada ha baixat una boira blanca que amb el reflexe del sol, feia que les corves fossin més difícils, no diriem que la situació era extrema (això li deixem al Calleja) però sí que era incòmode. Acte seguit, el dia no va aguantar més i una rabiosa tempesta d'estiu va caure amb força, el pare estava tranquil però tens a l'hora, no era el millor lloc per estar conduir en aquell moment, la mare una mica nerviosa, pateix al cotxe i aquell moment era delicat.
Però com hem dit, la tempesta era d'estiu, i ha durat el mateix que triga l'avi Chuecos a menjar-se una natilla de xocolata, i després, un dels moments més màgics de la meva encara no-vida, un sol espatarrant exhaltant la bellesa i la lluentor de les plantes mullades, i molts cireres florits, ans han donat una alegria inesperada. D'acord que no era una manta però n'hi havia com perquè fins i tot al pare se li posés la pell de gallina.
En qualsevol cuneta hi havia algun cotxe aturat i molt aprop algú amb una càmara, era curiós perque erem uns quants, vingut de llocs diferents amb el mateix objectiu, trobar allò allà, i malgrat no ens deiem res, si ens creuàvem la mirada, aquesta era de complicitat.
Però la magia encara ha durat una corva més, és aquell revolt que no oblidaré, i és que darrere de dos cireres tupits de flors fins a les arrels hi havia un arc de sant Martí brutal. Era la postal ideal per les nostres retines, la imatge a guardar per sempre i per poder afirmar que qualsevol esforç té una recompensa.
Minuts després hem arrivàt a la carretera que creua el valle del Jerte, només entrar hem trobat una gasolinera on li estem donant de menjar al cotxe, amb un somriure d'orella a orella.
Fuá! (això ho diem els joves) és increïble per tot el que donen unes hores si estàs de vacances...
Etiquetes de comentaris:
Valle de la Vera,
Valle del Jerte
Trujillo
Estic una mica tristot perquè el meu primer viatge (bé segon, considerant Tailàndia) es va acabant , tot i crec que en menys de 3 mesos tornarem a les andades!
Entre ahir a la nit i avui li hem donat una repassada a Trujillo, i la veritat és que no ens podem queixar en absolut! És una altra ciutat medieval, de l'estil de Càceres, però amb algunes diferències importants que la fan molt visitable.
D'entrada és més petita, i per tant fàcil, la plaça tot i ser més petita, és molt xula, és més irregular de formes, està envoltada d'efidicis medievals amb 'soportales' i plaques de mercat que evoquen a l'època de donzelles i caballers. Tot presidit per una estàtua del general Pizarro a cavall i dominat per la catedral. El poble, l'exèrcit i l'església mostrant-se, junts, a la infinitat de turistes que passegen, fan fotos, i prenen 'alcohol amb algo' a una plaça amb un encant que no li enveja res a cap altra.
Però Trujillo és quelcom més que la seva plaça, la seva orografia, situat en un turó, fa que el passeig pels seus carrerons sigui més evocador, més romàntic, i sobretot perquè adalt de tot, hi ha el castell que domina el poble, i fa de Trujillo certament un poble de conte de nens. Desde qualsevol punt del poble es veu (i a molts quilòmetres d'ell) el castell, i des d'ell es divisa tot el poble (i molts quilòmetres de distància). Fent-se visible, per una banda, als que regnaven per sobre de la plebe, i assegurant la fortificació en un lloc estratègic, per l'altra.
L´entrada al castell paga la pena per guanyar uns metres en les vistes i per visitar la capella que hi ha adalt, no val la pena escatimar quatre rals!!!
Entre ahir a la nit i avui li hem donat una repassada a Trujillo, i la veritat és que no ens podem queixar en absolut! És una altra ciutat medieval, de l'estil de Càceres, però amb algunes diferències importants que la fan molt visitable.
D'entrada és més petita, i per tant fàcil, la plaça tot i ser més petita, és molt xula, és més irregular de formes, està envoltada d'efidicis medievals amb 'soportales' i plaques de mercat que evoquen a l'època de donzelles i caballers. Tot presidit per una estàtua del general Pizarro a cavall i dominat per la catedral. El poble, l'exèrcit i l'església mostrant-se, junts, a la infinitat de turistes que passegen, fan fotos, i prenen 'alcohol amb algo' a una plaça amb un encant que no li enveja res a cap altra.
Però Trujillo és quelcom més que la seva plaça, la seva orografia, situat en un turó, fa que el passeig pels seus carrerons sigui més evocador, més romàntic, i sobretot perquè adalt de tot, hi ha el castell que domina el poble, i fa de Trujillo certament un poble de conte de nens. Desde qualsevol punt del poble es veu (i a molts quilòmetres d'ell) el castell, i des d'ell es divisa tot el poble (i molts quilòmetres de distància). Fent-se visible, per una banda, als que regnaven per sobre de la plebe, i assegurant la fortificació en un lloc estratègic, per l'altra.
L´entrada al castell paga la pena per guanyar uns metres en les vistes i per visitar la capella que hi ha adalt, no val la pena escatimar quatre rals!!!
Processons
El pare mira 'El caso Slevin' a la tele mentre la mare fa fotos com una 'posesa', ja són coses normals. Però aquest cop em quedo amb la mare...
Estem allotjats a Trujilllo, aquest cop els pares (sense estirar-se gaire, com és habitual) han agafat una habitació que intenta ser medieval i això, però es queda en un intent.., tot i això, té una vista privilegiada de la plaça major.
A més coincidim de nou amb una altra processó que finalitza al bell mig de la plaça, i és per això que la mare dispara sense discreció! si fos una francotiradora no en quedaria ni un!
Però els que em fan escriure són les persones que hi ha a la plaça, òbviament no havia vist mai cap processó, i renoi, aquesta setmana no he parat!! ja és el normal a setmana santa, però Déu n'hi do!
Estem allotjats a Trujilllo, aquest cop els pares (sense estirar-se gaire, com és habitual) han agafat una habitació que intenta ser medieval i això, però es queda en un intent.., tot i això, té una vista privilegiada de la plaça major.
A més coincidim de nou amb una altra processó que finalitza al bell mig de la plaça, i és per això que la mare dispara sense discreció! si fos una francotiradora no en quedaria ni un!
Però els que em fan escriure són les persones que hi ha a la plaça, òbviament no havia vist mai cap processó, i renoi, aquesta setmana no he parat!! ja és el normal a setmana santa, però Déu n'hi do!
- La processó del silenci a Cáceres
- Vàries més petites a Cáceres també
- A Mérida ens vam creuar amb una que em va fer molta gràcia, perquè els nens més petits anàven donant caramels als altres nens. I n'hi havia un (en Daniel) que estava com un bucoi i anava tot eixerit al seu ritme i s´anava parant a xerrar amb els altres nens.
- Aquesta a Trujillo, també força impactant
divendres, 2 d’abril del 2010
Emérita Augusta
Ahir a la nit vam fer una visita nocturna al teatre i l'amfiteatre, va ser espectacular! Els pares diuen que aquests monuments són molt molt antics, molt molt grans i molt molt ben conservats, especialment el teatre, em va fascinar, no podia parar d'imaginar-me gent fent cabrioles per ell. També he conegut una dona, la guia de la visita, que era molt simpàtica i ho explicava tot molt molt bé, es veu que no era la guia turística habitual, sinó que era una arqueòloga... i se li veia d'una hora lluny que gaudia explicant i compartint com era la vida fa 2000 anys en aquell mateix lloc.
Avui, després d'un esmorzar com cal, hem fet la visita completa al casc històric de la ciutat. A banda de repetir a ple sol la magnificiència del teatre i l'amfiteatre (m'he pogut amagar allà on guardaven els lleons!) hem visitat tots els monuments que hem pogut, tot i que es veu que li dono una mica la bara a la mare i es cansa més de l'habitual...
D'aquests monuments doncs, alguns com estaven bé: el pont romà i el circ (on hem vist un documental molt diver de l'Usain Bolt de les àurigues), però uns altres (com pot ser el temple de Diana o l'aqüeducte) doncs home, més aviat justets. L'alcazaba també és mig mig (està una mica ruinosa, però es veu que va ser espectactular) tot i així mereix la vista pel fet que et dóna una vista del riu i del pont romà precioses.
I bàsicament això és Mèrida, perquè fora dels monuments la ciutat deixa bastant que desitjar, però vamos que una paradeta se la mereix!
Avui, després d'un esmorzar com cal, hem fet la visita completa al casc històric de la ciutat. A banda de repetir a ple sol la magnificiència del teatre i l'amfiteatre (m'he pogut amagar allà on guardaven els lleons!) hem visitat tots els monuments que hem pogut, tot i que es veu que li dono una mica la bara a la mare i es cansa més de l'habitual...
D'aquests monuments doncs, alguns com estaven bé: el pont romà i el circ (on hem vist un documental molt diver de l'Usain Bolt de les àurigues), però uns altres (com pot ser el temple de Diana o l'aqüeducte) doncs home, més aviat justets. L'alcazaba també és mig mig (està una mica ruinosa, però es veu que va ser espectactular) tot i així mereix la vista pel fet que et dóna una vista del riu i del pont romà precioses.
I bàsicament això és Mèrida, perquè fora dels monuments la ciutat deixa bastant que desitjar, però vamos que una paradeta se la mereix!
dijous, 1 d’abril del 2010
Cáceres. Dades
Dormir
Certament hi ha molts llocs on es menjar molt i molt bé, però no recordem els noms... així que l'explicarem 'a la antigua usanza'
- Hostal Al-Qazeres, por unos 40€ habitación sencilla, pero con tv y baño incorporado justo al lado de las murallas. Para repetir.
Certament hi ha molts llocs on es menjar molt i molt bé, però no recordem els noms... així que l'explicarem 'a la antigua usanza'
- Anant cap a la plaça, al carrer de sota, passes el que fa cantonada i ja hi ets: fan 'gambas de huelva' i secreto ibérico amb torta del casar...just tocant al carrer, senzillamanent espectacularx10 i molt bé de preu (tot i que al final vam gastar bastant)
- Per cert el de la cantonada per descartar, vam sopar de pena
- Un lloc de tapes en el carrer que va cap a la plaça, molt bo
- Una pastisseria a la plaça
- Un café pijete 'intra-muros'
Cáceres
Fins i tot el pare (aquest que només és més llarg que dur) ha quedat sobtat per aquesta ciutat medieval, tota de pedra amb una plaça molt gran i les seves esglèsies, monestirs i edificis del medievo tots protegits per les seves muralles.
Un dels highlights va ser ahir a la nit, tot just després de sopar (força malament) tot s'ha de dir, vam assistir a una processó d'aquestes silencioses, de per si ja són espectaculars, però dintre d'aquest marc medieval la solemnitat arriba a punts més alts. Llàstima de les auatre típiques persones que no saben comportar-se enlloc.
Avui hem estat tot el dia de passeig pel casc antic i hem gaudit força! segurament és el millor que es pot fer a Càceres, ja que per sobre d'esglésies i placetes, el millor es perdre's pels carrerons. Tot i que no tinc clar si els pares han gaudit més de la ruta o de la manduca!
Un dels highlights va ser ahir a la nit, tot just després de sopar (força malament) tot s'ha de dir, vam assistir a una processó d'aquestes silencioses, de per si ja són espectaculars, però dintre d'aquest marc medieval la solemnitat arriba a punts més alts. Llàstima de les auatre típiques persones que no saben comportar-se enlloc.
Avui hem estat tot el dia de passeig pel casc antic i hem gaudit força! segurament és el millor que es pot fer a Càceres, ja que per sobre d'esglésies i placetes, el millor es perdre's pels carrerons. Tot i que no tinc clar si els pares han gaudit més de la ruta o de la manduca!
dimecres, 31 de març del 2010
Las Hurdes. Dades
Dormir
Menjar
- Hotel Los Ángeles: hotel con encanto, y es cierto, en Vegas de Coria, bien situado para utlizarlo como campo base para visitar la región. Muy bonito, con amplias habitaciones. Muy recomendable, 45€ con desayuno incluído, aunque con un wifi bastante dudoso.
Menjar
- Restaurante el abuelo: menú potente de diez€ perfecto para parar a reponer fuerzas.
Las Hurdes
Avui ha estat un dia diferent.
Ahir a la tarda el pares ja em van donar una petita 'avanzadilla', però és que es veu que quan viatges no només cal veure edificis i construccions antigues, i avui ha tocat un canvi radical (bé potser per una altra persona no seria tan radical com per a mi, però jo la natura no l'havia vista gaire encara!)
Hem voltat amb calma per la regió de les Hurdes, una de les més pobres i endarrerides d'Espanya, tot i que com sempre, això són coses a valorar, perque a mi no m'ha semblat gens pobre ni endarrerit els colors de les valls, l'aigua que corria per tot arreu i la tranquilitat amb la que viu la gent per aquí. No sé, crec que diuen que vivim en una ciutat consumista i certament, és per plantejar-se perque ens preocupa més tenir més velocitat de connexií a internet i no més velocitat de fluxe d'aigua natural a casa... no¿?
Hem vist un poble abandonat, aquells valls esglaonats on els Hurdinos conjuguen l'aigua i la terra per sobreviure (i denoteu que aquí el sobre està en negreta perque per a mí és més que viure). Hem fet una excursionat fins una caiguda d'aigua força bonica, tot repirant pau (que espero que no sigui respirant-me a mi!) fins que el pare ens ha volgut impressionar i ha començat a grimpar per allà per apropar-se el màxim possible a l'aigua... si és que a vegades és com un nen!
I hem rematat el vol per aquesta zona amb un dinar d'allò més contundent, abans de continuar el nostre viatge.
Ahir a la tarda el pares ja em van donar una petita 'avanzadilla', però és que es veu que quan viatges no només cal veure edificis i construccions antigues, i avui ha tocat un canvi radical (bé potser per una altra persona no seria tan radical com per a mi, però jo la natura no l'havia vista gaire encara!)
Hem voltat amb calma per la regió de les Hurdes, una de les més pobres i endarrerides d'Espanya, tot i que com sempre, això són coses a valorar, perque a mi no m'ha semblat gens pobre ni endarrerit els colors de les valls, l'aigua que corria per tot arreu i la tranquilitat amb la que viu la gent per aquí. No sé, crec que diuen que vivim en una ciutat consumista i certament, és per plantejar-se perque ens preocupa més tenir més velocitat de connexií a internet i no més velocitat de fluxe d'aigua natural a casa... no¿?
Hem vist un poble abandonat, aquells valls esglaonats on els Hurdinos conjuguen l'aigua i la terra per sobreviure (i denoteu que aquí el sobre està en negreta perque per a mí és més que viure). Hem fet una excursionat fins una caiguda d'aigua força bonica, tot repirant pau (que espero que no sigui respirant-me a mi!) fins que el pare ens ha volgut impressionar i ha començat a grimpar per allà per apropar-se el màxim possible a l'aigua... si és que a vegades és com un nen!
I hem rematat el vol per aquesta zona amb un dinar d'allò més contundent, abans de continuar el nostre viatge.
dimarts, 30 de març del 2010
Una foto.
Fa més de sis mesos que els pares la van veure a la revista que miren àvidament cada mes, la Lonely Planet, en diuen, que es veu que vol dir el planeta solitari...vés quin nom més poca-solta... Però aquella fotografia bé valia fer el viatge, i un cop instal·lats han agafat romb per veure en directe el meandre del Melero, una mena de llengua de terra que es crea al pas del riu Alagón...la vista, però, he de dir que era molt xula.Ha valgut la pena.
De tornada de l´excursió, el pare s´ha posat a mirar un partit de bàsquet...buf, la que m´espera amb aquest forofo...com per dir-li que no m´agraden els colors verd i negre, i la mare a fer ronquiditos... avui no ha tocat sopar, però no passa res, m´ha semblat veure un tros de morcilla rondant per aquí fa una estona...
Bona nit, des d´una zona on ja ha arribat el pa.
De tornada de l´excursió, el pare s´ha posat a mirar un partit de bàsquet...buf, la que m´espera amb aquest forofo...com per dir-li que no m´agraden els colors verd i negre, i la mare a fer ronquiditos... avui no ha tocat sopar, però no passa res, m´ha semblat veure un tros de morcilla rondant per aquí fa una estona...
Bona nit, des d´una zona on ja ha arribat el pa.
Avantatges de viatjar en cotxe
Ja som a les Hurdes, ueeeee!
Després d´esmorzar una torrada i un cafè amb llet com Déu mana, hem acabat de fer els quatre coletazos que ahir se´ns van resistir...la mare s´havia emperrat en veure el "Cielo de Salamanca", una pintura del zodíac que hi ha a una bòveda d´un edifici de la universitat...la veritat és que era ben xula...i el pare volia veure la cova de Salamanca...una antiga església on es reunien alumnes i professors per fer rituals isotèrics diversos...
Certament, sembla que això del cotxe, apart de que és una mica més cansat, sobretot pel que condueix, tot i que al pare ja li agrada, diu que té el paisatge més aprop, se li fa més amè i pot anar parant allà a on vol... bé on vol la mare a fer fotitis! Amés, et permet poder canviar plans en qualsevol moment, com avuí.
I és que després de fer feliços a dos dels tres representants del grup, hem agafat carretera i manta: direcció les Hurdes...però per sort hem parat a estirar les cames a una ciutat anomenada Ciudad Rodrigo. Els pares anaven fent oh, oh, quina plaça més maca, i quina muralla, i has vist quin to més maco té la pedra....però a mi el que més m´ha agradat de la visita ha estat el museu de l´orinal...on un senyor molt divertit ens ha explicat tot d´anècdotes d´aquest utensili tan quotidià i comú per a tots...jo m´hi he anat fixant, doncs d´aquí a uns mesos m´hi asseuran i a veure si me´n surto...
I després de l'orinal.. doncs carretera i manta fins arribar a Casares de las Hurdes, i allà doncs sort del cotxe un altre cop perque a la mare li feia por el poble. Així que hem pogut continuar voltant fins trobar un allotjament ben maco.
Està clar que no és tan ràpid com l'avió, tot i que ho podríem discutir això! Ni que és tranquil com el tren, però vist que no sempre cal anar molt lluny a veure coses maques. El cotxe no és sempre la pitjo opció.
Després d´esmorzar una torrada i un cafè amb llet com Déu mana, hem acabat de fer els quatre coletazos que ahir se´ns van resistir...la mare s´havia emperrat en veure el "Cielo de Salamanca", una pintura del zodíac que hi ha a una bòveda d´un edifici de la universitat...la veritat és que era ben xula...i el pare volia veure la cova de Salamanca...una antiga església on es reunien alumnes i professors per fer rituals isotèrics diversos...
Certament, sembla que això del cotxe, apart de que és una mica més cansat, sobretot pel que condueix, tot i que al pare ja li agrada, diu que té el paisatge més aprop, se li fa més amè i pot anar parant allà a on vol... bé on vol la mare a fer fotitis! Amés, et permet poder canviar plans en qualsevol moment, com avuí.
I és que després de fer feliços a dos dels tres representants del grup, hem agafat carretera i manta: direcció les Hurdes...però per sort hem parat a estirar les cames a una ciutat anomenada Ciudad Rodrigo. Els pares anaven fent oh, oh, quina plaça més maca, i quina muralla, i has vist quin to més maco té la pedra....però a mi el que més m´ha agradat de la visita ha estat el museu de l´orinal...on un senyor molt divertit ens ha explicat tot d´anècdotes d´aquest utensili tan quotidià i comú per a tots...jo m´hi he anat fixant, doncs d´aquí a uns mesos m´hi asseuran i a veure si me´n surto...
I després de l'orinal.. doncs carretera i manta fins arribar a Casares de las Hurdes, i allà doncs sort del cotxe un altre cop perque a la mare li feia por el poble. Així que hem pogut continuar voltant fins trobar un allotjament ben maco.
Està clar que no és tan ràpid com l'avió, tot i que ho podríem discutir això! Ni que és tranquil com el tren, però vist que no sempre cal anar molt lluny a veure coses maques. El cotxe no és sempre la pitjo opció.
Etiquetes de comentaris:
Ciudad Rodrigo,
reflexions,
Salamanca
Felicitades!!!
Aunque hoy hace un día de perros y no tenemos claro hacia donde continuar nuestro viaje, los papas me han dicho que es un día especial. Es un día importante para dos de las personas de la familia!
Primero la yaya Josefa cumple años, 88, que tiene narices, sobretodo para alguien que tiene 0.
Y después es el santo de la 'aviaEstrella' como se puede ver he corregido el nombre, pero sigue gustándome ponerlo todo junto.
Y ya está, un beso muy fuerte a las dos y felicidades!!!
Primero la yaya Josefa cumple años, 88, que tiene narices, sobretodo para alguien que tiene 0.
Y después es el santo de la 'aviaEstrella' como se puede ver he corregido el nombre, pero sigue gustándome ponerlo todo junto.
Y ya está, un beso muy fuerte a las dos y felicidades!!!
dilluns, 29 de març del 2010
Salamanca
Diuen que Salamanca és bellesa... i jo crec que es queden curts. Salamanca és bellesa, elegància, tranquilitat, harmonia... i segur que més coses que encara no conec.
La passejada pel casc històric és ben linda. Salamanca és petita i això a mi em va bé perque així no em canso gaire (tot i que la mare la pobra, com m'ha de portar a mi crec que no opina igual). Tot el centre està en una perfecta sintonia, per la que dóna gust perdre's, veus un edifici que t'agrada, veus el del costat i en cara és millor i així un rere l'altre... fins que arribes a la plaça major... mare meva que gran que és!!! Tota envoltada d'arcs, plena de gent, plena de vida... Si fins ara els edificis eren molt bonics, a partir d'aquest punt arriben a magnífics...
La universitat pontificia, la casa de les contxes, palaus, esglésies, places, carrers, racons, tot meravellós, uns al costat dels altres... com qualsevol capital europea, però amb l´avantatge de que el nombre de turistes és més reduït!
Llavors ha arrivat un dels punts més divertits, es veu que dóna bona sort trobar una granota que hi ha a la façana principal de la universitat, doncs allà hem estat una bona estona rodejats d'altres guiris... tots tres buscant-la (bé, jo l'he vista en un tres i no res, però he deixat als papis mirant i mirant, són tan tolais!)
Després hem entrar a la universitat, un lloc realment històric, on veus l'aula on donava classe el frare Luís de León, en el mateix estat en el que va dir allò de 'como decíamos ayer...' però el millor per mi ha estat veure la biblioteca de la ciutat, serviria d'escenari per la millor peli d'Indiana Jones, plena de pergamins i documents originals... bua! era impresionant... m'han agafat ganes d'estudiar!
L'últim highlight d'aquesta bonica ciutat ha estat la visita a les catedrals, un sol edifici allotja dues esglésies, molt maques, com tantes altres al món, però la visita guanya molt pujant a les torres, i veient tant l'interior de les naus com les vistes de la ciutat des d'un punt privilegiat... la mare ha agafat la seva joguina nova i, com diu ella, s'ha regalat!
I després s'han ajuntat dues coses dolentes: el temps, que no ha estat gaire bo tot el dia, ha empitjorat i s'ha posat a ploure, i la mare ja s'ha cansat del tot, i hem parat a prendre alguna cosa i a sopar... després hem fet ràpid el recorregut de nit per tirar fotos dels monuments il·luminats i ens hem recollit a l'hostal, que demà el viatge continua.
Bona nit!!
La passejada pel casc històric és ben linda. Salamanca és petita i això a mi em va bé perque així no em canso gaire (tot i que la mare la pobra, com m'ha de portar a mi crec que no opina igual). Tot el centre està en una perfecta sintonia, per la que dóna gust perdre's, veus un edifici que t'agrada, veus el del costat i en cara és millor i així un rere l'altre... fins que arribes a la plaça major... mare meva que gran que és!!! Tota envoltada d'arcs, plena de gent, plena de vida... Si fins ara els edificis eren molt bonics, a partir d'aquest punt arriben a magnífics...
La universitat pontificia, la casa de les contxes, palaus, esglésies, places, carrers, racons, tot meravellós, uns al costat dels altres... com qualsevol capital europea, però amb l´avantatge de que el nombre de turistes és més reduït!
Llavors ha arrivat un dels punts més divertits, es veu que dóna bona sort trobar una granota que hi ha a la façana principal de la universitat, doncs allà hem estat una bona estona rodejats d'altres guiris... tots tres buscant-la (bé, jo l'he vista en un tres i no res, però he deixat als papis mirant i mirant, són tan tolais!)
Després hem entrar a la universitat, un lloc realment històric, on veus l'aula on donava classe el frare Luís de León, en el mateix estat en el que va dir allò de 'como decíamos ayer...' però el millor per mi ha estat veure la biblioteca de la ciutat, serviria d'escenari per la millor peli d'Indiana Jones, plena de pergamins i documents originals... bua! era impresionant... m'han agafat ganes d'estudiar!
L'últim highlight d'aquesta bonica ciutat ha estat la visita a les catedrals, un sol edifici allotja dues esglésies, molt maques, com tantes altres al món, però la visita guanya molt pujant a les torres, i veient tant l'interior de les naus com les vistes de la ciutat des d'un punt privilegiat... la mare ha agafat la seva joguina nova i, com diu ella, s'ha regalat!
I després s'han ajuntat dues coses dolentes: el temps, que no ha estat gaire bo tot el dia, ha empitjorat i s'ha posat a ploure, i la mare ja s'ha cansat del tot, i hem parat a prendre alguna cosa i a sopar... després hem fet ràpid el recorregut de nit per tirar fotos dels monuments il·luminats i ens hem recollit a l'hostal, que demà el viatge continua.
Bona nit!!
Salamanca. Dades
Dormir
- Hostal Hispanico II: lloc a uns 10 minuts del centre històric, però amb l'avantatge que es pot aparcar fàcil (nosaltres just davant de l'hostal) i gratis. Tot i que la primera vista no mata, després veus que no és tan horrible ni molt menys. Per dintre tot és nou, agradable i amb habitacions àmplies. Recomanable, el preu tot i no ser una ganga és del millor a la ciutat i la relació qualitat-preu es compensa sobradament, Preu: cap de setmanes 40€, 35 entre setmana. Per tornar.
- Bar La encina: al carrer van Dick nº9, un dels típics de tapeo, el millor és veure als locals en el seu hàbitat natural, que és demanant, tapes, cerveces i mosto a saco, en un tipus de frankfurt pibe però amb més varietat a la carta. La qualitat del menjar... doncs és bona en el millor dels casos (entrepà de vedella correcte) i acaba sent dolenta en el pitjor (pulpo a la gallega... molt dolent). El preu... no és el pitjor, un entrepà, dos plats, un pintxo, una tapa i dues begudes per 17€. La zona està bé per veure-la, però com que hi ha infinat de baretos... millor triar-ne una altra...
- Bar Solo: a la avenida de los comuneros, a mig camí entre l'hostal i el casc històric, un dels milions de bars que hi ha a la ciutat, on hem esmorzat dos cafès amb llet, dues torrades i dos sucs de taronja naturals per 5.40€. Molt bé!
- Cafè bar Abadia: a la plaça major, si tots són iguals, no dubteu en quedar-vos per aquí, guiris barrejats amb locals per igual, 2 consumicions, una taça de brou i 4 tapes-racions per menys de 9€.
- Bar Edelweis: prop de la Catedral Nova, bareto sense res especial.. bé sí que per 1.70€ venen sabons amb fins benèfics (els diners els envien a una ONG que treballa amb nens que han patit la radiació de Chernobil).
- Bar Rua: a la rua major, entre les catedrals i la plaça major, fan batuts, orxates... 2 croissants de pernil i formatge, coca-cola i batut de xocolata per 5.5€. Molt bon ambient.
- La Casa de las morcillas: tocant la plaça major, doncs això morcilles, formatges i carn a la brasa, en quantitat i qualitat, hem menjat fins fartar-nos (ha sobrat menjar) amb beguda i cafè per 40€
- Bus urbà: ticket 0.90€ el número dos va des del mercat central fins molt aprop de l'hostal Hispanico.
Àvila. Dades.
Menjar
- El palacio de los Velado: lloc de 'lujo', a la plaça de la catedral on pots degustar un menú força bó per 15€ (primer, segón, postres, pa i beguda) al pati de l'hotel restaurant sentint-te un 'ricachón', una de les coses interesants és que al menú tens l'opció de menjar les 'patatas revolconas', plat típic d'Àvila, de gust correcte i òptim per entrar en calor i fer passar la gana. Lloc molt recomanable, això sí, a la carta 'ya es otro precio'.
diumenge, 28 de març del 2010
Muralles...
Recordeu això...
Doncs el pares (que pesats que són) s'han passat quasi tot el dia cantant i pensant en aquest gran hit mentre passejàvem i fèiem fotos per les muralles... d'Àvila, no de Tarragona...
Una ciutat molt bonica, tranquila i agradable per passejar sense pressa.
Després de trobar una perla culinària, a bon preu i en un lloc inmillorable...al claustre del Palacio de los Velada, a la plaça de la Catedral, hem començat la nostra ruta murallil...hem comprat el tiquet que et dóna accés a veure la ciutat des de dalt...hi ha tres trams rehabilitats...i és una meravella veure com el sol es va acomiadant del dia...amb una perspectiva tant diferent i privilegiada...a vista d´ocell...
La mare m´ha explicat que a ella li recordava molt la muralla de Dubrovnik...i el pare entornava els ulls perquè diu que sempre busca similituds entre els llocs que està visitant i els que ja coneix...
A mig camí, per reposar i agafar forces, hem parat a una pastisseria i hem menjat una yema de Ávila...l´especialitat dolça de la contrada...on ens ha atès una noia que semblava sortida d´on conte...era com la fada bona, feliç i riallera, dels contes que els pares m´explicaran quan sigui més gran...
Doncs el pares (que pesats que són) s'han passat quasi tot el dia cantant i pensant en aquest gran hit mentre passejàvem i fèiem fotos per les muralles... d'Àvila, no de Tarragona...
Una ciutat molt bonica, tranquila i agradable per passejar sense pressa.
Després de trobar una perla culinària, a bon preu i en un lloc inmillorable...al claustre del Palacio de los Velada, a la plaça de la Catedral, hem començat la nostra ruta murallil...hem comprat el tiquet que et dóna accés a veure la ciutat des de dalt...hi ha tres trams rehabilitats...i és una meravella veure com el sol es va acomiadant del dia...amb una perspectiva tant diferent i privilegiada...a vista d´ocell...
La mare m´ha explicat que a ella li recordava molt la muralla de Dubrovnik...i el pare entornava els ulls perquè diu que sempre busca similituds entre els llocs que està visitant i els que ja coneix...
A mig camí, per reposar i agafar forces, hem parat a una pastisseria i hem menjat una yema de Ávila...l´especialitat dolça de la contrada...on ens ha atès una noia que semblava sortida d´on conte...era com la fada bona, feliç i riallera, dels contes que els pares m´explicaran quan sigui més gran...
Per 2 euros?
El pare no s'ho acaba de creure, diu que l'altre dia, dissabte per ser més exacte, va esmorzar a Badalona amb l'avi Josep, dos entrepans calents (un de llom amb formatge i un de truita) una Coca-cola, una Estrella i un tallat per 11€ amb 20. Avui els tres hem esmorzat a un poble anomenat La Almunia de doña Godiva, on hem parat perquè ens feia gràcia el nom del poble, a un bar de mala muerte, dos entrepans freds (amb un pa més aviat justet) una coca-cola i un tallat... doncs bé o les mitjanes costen 30 èentims o els 10€ amb 90 que hem pagat són un robo.
Pensant-ho bé, no hem vist preus dels entrepans ni de res... vamos que és més que possible que el preu que ens han cobrat a nosaltres sigui diferent del que han pagat els tres 'lugarenyos' que hi havia quan hem entrat, però vamos, que en aquest poble no han vist un turista en segles por dios!!!!
I el més trist és que si ho penses bé, que ens han estafat? 2 euros com a molt, els hi va d'aquí? Em sembla patètic.
No sé, jo no ens sé gaire de voltar pel món i em costa creure que et puguin fer coses així, però el pare diu que és normal, que si vols viatjar per molt que ho miris, coses com aquesta sempre et passaran, forma part del viatge, així que l'únic que pots fer és posar ben gros coses com...
Si aneu a La Almunia de Doña Godiva NO aneu al bar Casa Juan, just davant a la dreta de la catedral! Són uns estafadors!!!
Pensant-ho bé, no hem vist preus dels entrepans ni de res... vamos que és més que possible que el preu que ens han cobrat a nosaltres sigui diferent del que han pagat els tres 'lugarenyos' que hi havia quan hem entrat, però vamos, que en aquest poble no han vist un turista en segles por dios!!!!
I el més trist és que si ho penses bé, que ens han estafat? 2 euros com a molt, els hi va d'aquí? Em sembla patètic.
No sé, jo no ens sé gaire de voltar pel món i em costa creure que et puguin fer coses així, però el pare diu que és normal, que si vols viatjar per molt que ho miris, coses com aquesta sempre et passaran, forma part del viatge, així que l'únic que pots fer és posar ben gros coses com...
Si aneu a La Almunia de Doña Godiva NO aneu al bar Casa Juan, just davant a la dreta de la catedral! Són uns estafadors!!!
La Muela. Dades.
Aquestes entrades les faig jo (Fer)
Dormir
Dormir
- Hotel i-sleep: A peu de l'A2 a mig camí entre Saragossa i La Muela, les habitacions són prou grans i còmodes, a més de netes, tot ell amb un look que intenta ser modern, malgrat no aconseguir-ho no queda cutre que seria el seu problema. Tot això a més per 35€ l'habitació. Molt molt bé. Sempre i quan no ens obrin el cotxe clar!
- Bar restaurant Mirador: també situat a l'A2 però ja a l'entrada del poble... cutre, antic, fa pudor i ens ha semblat caríssim. Per això hem marxat, Perque us fessiu a la idea, les xuletes de porc 16€ més iva (i el lloc com us dic era un antro d'autopista)
- Restaurant Don Quijote: a l'entrada del poble, no us tireu enrera per la primera impressió, que tot i no ser un restaurant luxós, s'hi menja molt i molt bé i molt i molt bé de preu. Els plats són molt grans i estan molt bons (les racions són plats). Nosaltres ens hem fotut, una amanida de formatge de cabra espectacular, una morcilla amb frambuesa més espectacular encara, uns calamars regulars i uns ous 'rotos' amb patates, pernil i foie molt bons més pa, aigua una copa de vi, un tallat i un arrós amb llet per 36€. De veritat, si teniu gana i esteu per l'A2 a l'alçada de Saragossa... és per pensar-ho. I no anem a comissió... però el servei també ha estat molt agradable.
dissabte, 27 de març del 2010
La Muela no 'muela' gaire
Excepte per menjar, la mare dintre del llit rebufa i diu que està tipa.
A veure, espero que això millori (els papis m'ho han promés) però clar, hem estat dins del cotxe 3 hores i tot i que hem vist un munt de cirerers florits i una posta de sol realment preciosa (la millor de la meva vida) doncs fa una mica de mandra, és més diver quan es para a fer fotits... però es veu que al mig de l'autopista no pots parar quan vols... aix he d'aprendre tantes coses!
Després hem arrivar a l'hotel, que està in the middle of nowhere, hem descarregat i hem anat a veure el poble de La Muela, que vamos, té bastant poc per veure... està casi tot reformat fent veure que és antic, no és lleig, però paga la pena. Només m'ha cridat l'atenció un frontón que hi ha tot aprofitant un mur antic per darrera i queda molt ben incrustat al poble.
Després hem buscat un lloc per sopar i la veritat, dintre del poble res de res, però el lloc que hem trobat els pares han disfrutat com enanos!
I ja està, ara a l'hotel la mare ja ha fet el típic espasmo que vol dir que ja està dormint i el pare mira Pulp-Fiction (a mi no em deixa mirar-la encara)
Dema serà un altre dia.
A veure, espero que això millori (els papis m'ho han promés) però clar, hem estat dins del cotxe 3 hores i tot i que hem vist un munt de cirerers florits i una posta de sol realment preciosa (la millor de la meva vida) doncs fa una mica de mandra, és més diver quan es para a fer fotits... però es veu que al mig de l'autopista no pots parar quan vols... aix he d'aprendre tantes coses!
Després hem arrivar a l'hotel, que està in the middle of nowhere, hem descarregat i hem anat a veure el poble de La Muela, que vamos, té bastant poc per veure... està casi tot reformat fent veure que és antic, no és lleig, però paga la pena. Només m'ha cridat l'atenció un frontón que hi ha tot aprofitant un mur antic per darrera i queda molt ben incrustat al poble.
Després hem buscat un lloc per sopar i la veritat, dintre del poble res de res, però el lloc que hem trobat els pares han disfrutat com enanos!
I ja està, ara a l'hotel la mare ja ha fet el típic espasmo que vol dir que ja està dormint i el pare mira Pulp-Fiction (a mi no em deixa mirar-la encara)
Dema serà un altre dia.
Fer maletes.
Hola de 9!!!!!!!!!!!!!
Estem a casa, però queda molt poca estona per començar el viatge... en tinc unes ganes! Fins i tot diria que estic una mica nerviós... és tan maco veure coses noves!
Ara bé, si jo estic una mica nerviós, els papis no sabria ni dir com estan, porten una estona fent quilomètres per tot el pis agafant coses, deixant-ne d'altres... 'agafem el relec?, on està la navalla suïsa?, tu quantes sabates portes?' Parlen de mil temes a la vegada. Fer maletes en diuen... jo 'como me voy con lo puesto' no tinc aquest problema... jeje, fan una fila ben divertida.
Com sempre, la mare està ben tranquila, diu que a ella ja li agrada això de fer maletes, és com si ja hagués començat el viatge. Al pare en canvi no, no m'estranya, l'hauríeu de veure, com que ell és tan esquemàtic... va amb moviments robotitzats, comptant els calçotets en funció dels dies, crec que té memoritzats i minimitzats tots els moviments que ha de fer per no deixar de posar res a la maleta. Em fa gràcia la veritat.
I poca cosa més: avui farem nit a La Muela, un poble passat Saragossa on crec que no hi ha gaire per veure, però és que es veu que ja arribarem tard i aprofitarem per descansar que demà toca la tirada llarga.
Si puc escriuré alguna cosa des d'allà.
Estem a casa, però queda molt poca estona per començar el viatge... en tinc unes ganes! Fins i tot diria que estic una mica nerviós... és tan maco veure coses noves!
Ara bé, si jo estic una mica nerviós, els papis no sabria ni dir com estan, porten una estona fent quilomètres per tot el pis agafant coses, deixant-ne d'altres... 'agafem el relec?, on està la navalla suïsa?, tu quantes sabates portes?' Parlen de mil temes a la vegada. Fer maletes en diuen... jo 'como me voy con lo puesto' no tinc aquest problema... jeje, fan una fila ben divertida.
Com sempre, la mare està ben tranquila, diu que a ella ja li agrada això de fer maletes, és com si ja hagués començat el viatge. Al pare en canvi no, no m'estranya, l'hauríeu de veure, com que ell és tan esquemàtic... va amb moviments robotitzats, comptant els calçotets en funció dels dies, crec que té memoritzats i minimitzats tots els moviments que ha de fer per no deixar de posar res a la maleta. Em fa gràcia la veritat.
I poca cosa més: avui farem nit a La Muela, un poble passat Saragossa on crec que no hi ha gaire per veure, però és que es veu que ja arribarem tard i aprofitarem per descansar que demà toca la tirada llarga.
Si puc escriuré alguna cosa des d'allà.
dimarts, 23 de març del 2010
Hola!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
És el meu primer post!!!!
La Mare no ho veia gaire clar: deia que si fem un blog a cada viatge, llavors estem més estona escrivint que fent altra cosa (jo crec que el què li passa és que per les nits vol dormir). Jo, en canvi, si en tinc ganes i temps escriuré, i sinó, doncs es quedarà en blanc... No és una obligació, però com van dir els pares a la seva primera bitàcora online, la idea és ajudar i ajudar-nos. Potser d'aquí uns anys voldré tornar a visitar aquestes terres, i els pares segurament ja seran vells i xoxos i no se n´enrecordaran prou bé... Així ho tindré més a mà!
Em fa molta il.lusió perquè és el meu primer viatge. A Tailàndia era un embrió i no m'assabentava de res. Ara que ja sóc un fetus... tot és diferent, fins i tot el pare em deixa escriure les entrades!
De totes maneres, m'han dit que com són pocs dies i per no fer-nos pesats, no li enviarem a tothom. Clar que jo aquí dintre no veig a ningú o sigui que apart de l'avi pous, la iaiaEstrella (sí, m'agrada dir-ho tot seguit que pasa!) i la tieta (que sempre està por ahi) que són els incondiconals... tampoc sabria a qui enviar-li. (Una altra bona raó, diuen els pares, és que si fan entrades no els hi cal trucar a casa... mira que són garrepes... crec que no em compraran gaire joguines de gran)
Bé m'acomiado de moment.. ja us aniré dient!
Ai sí... me n'oblidava (gràcies papi)... que no us havia dit on anem de viatge!
Doncs volem visitar Extremadura en general i Las Hurdes en particular (que és la part de dalt), més alguna paradeta a vàries ciutats de la Espanya profunda.
Ara per ara la ruta pinta de la següent manera: Saragossa - Salamanca - Las Hurdes - El valle de Jerte - Cáceres - Mérida - Trujillo - i probablement una parada de tornada.
Adéu!!!!
La Mare no ho veia gaire clar: deia que si fem un blog a cada viatge, llavors estem més estona escrivint que fent altra cosa (jo crec que el què li passa és que per les nits vol dormir). Jo, en canvi, si en tinc ganes i temps escriuré, i sinó, doncs es quedarà en blanc... No és una obligació, però com van dir els pares a la seva primera bitàcora online, la idea és ajudar i ajudar-nos. Potser d'aquí uns anys voldré tornar a visitar aquestes terres, i els pares segurament ja seran vells i xoxos i no se n´enrecordaran prou bé... Així ho tindré més a mà!
Em fa molta il.lusió perquè és el meu primer viatge. A Tailàndia era un embrió i no m'assabentava de res. Ara que ja sóc un fetus... tot és diferent, fins i tot el pare em deixa escriure les entrades!
De totes maneres, m'han dit que com són pocs dies i per no fer-nos pesats, no li enviarem a tothom. Clar que jo aquí dintre no veig a ningú o sigui que apart de l'avi pous, la iaiaEstrella (sí, m'agrada dir-ho tot seguit que pasa!) i la tieta (que sempre està por ahi) que són els incondiconals... tampoc sabria a qui enviar-li. (Una altra bona raó, diuen els pares, és que si fan entrades no els hi cal trucar a casa... mira que són garrepes... crec que no em compraran gaire joguines de gran)
Bé m'acomiado de moment.. ja us aniré dient!
Ai sí... me n'oblidava (gràcies papi)... que no us havia dit on anem de viatge!
Doncs volem visitar Extremadura en general i Las Hurdes en particular (que és la part de dalt), més alguna paradeta a vàries ciutats de la Espanya profunda.
Ara per ara la ruta pinta de la següent manera: Saragossa - Salamanca - Las Hurdes - El valle de Jerte - Cáceres - Mérida - Trujillo - i probablement una parada de tornada.
Adéu!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
