Muralles...

Recordeu això...


Doncs el pares (que pesats que són) s'han passat quasi tot el dia cantant i pensant en aquest gran hit mentre passejàvem i fèiem fotos per les muralles... d'Àvila, no de Tarragona...

Una ciutat molt bonica, tranquila i agradable per passejar sense pressa.

Després de trobar una perla culinària, a bon preu i en un lloc inmillorable...al claustre del Palacio de los Velada, a la plaça de la Catedral, hem començat la nostra ruta murallil...hem comprat el tiquet que et dóna accés a veure la ciutat des de dalt...hi ha tres trams rehabilitats...i és una meravella veure com el sol es va acomiadant del dia...amb una perspectiva tant diferent i privilegiada...a vista d´ocell...

La mare m´ha explicat que a ella li recordava molt la muralla de Dubrovnik...i el pare entornava els ulls perquè diu que sempre busca similituds entre els llocs que està visitant i els que ja coneix...

A mig camí, per reposar i agafar forces, hem parat a una pastisseria i hem menjat una yema de Ávila...l´especialitat dolça de la contrada...on ens ha atès una noia que semblava sortida d´on conte...era com la fada bona, feliç i riallera, dels contes que els pares m´explicaran quan sigui més gran...