Las Hurdes

Avui ha estat un dia diferent.

Ahir a la tarda el pares ja em van donar una petita 'avanzadilla', però és que es veu que quan viatges no només cal veure edificis i construccions antigues, i avui ha tocat un canvi radical (bé potser per una altra persona no seria tan radical com per a mi, però jo la natura no l'havia vista gaire encara!)

Hem voltat amb calma per la regió de les Hurdes, una de les més pobres i endarrerides d'Espanya, tot i que com sempre, això són coses a valorar, perque a mi no m'ha semblat gens pobre ni endarrerit els colors de les valls, l'aigua que corria per tot arreu i la tranquilitat amb la que viu la gent per aquí. No sé, crec que diuen que vivim en una ciutat consumista i certament, és per plantejar-se perque ens preocupa més tenir més velocitat de connexií a internet i no més velocitat de fluxe d'aigua natural a casa... no¿?

Hem vist un poble abandonat, aquells valls esglaonats on els Hurdinos conjuguen l'aigua i la terra per sobreviure (i denoteu que aquí el sobre està en negreta perque per a mí és més que viure). Hem fet una excursionat fins una caiguda d'aigua força bonica, tot repirant pau (que espero que no sigui respirant-me a mi!) fins que el pare ens ha volgut impressionar i ha començat a grimpar per allà per apropar-se el màxim possible a l'aigua... si és que a vegades és com un nen!

I hem rematat el vol per aquesta zona amb un dinar d'allò més contundent, abans de continuar el nostre viatge.