Las Hurdes. Dades

Dormir

• Hotel Los Ángeles: hotel con encanto, y es cierto, en Vegas de Coria, bien situado para utlizarlo como campo base para visitar la región. Muy bonito, con amplias habitaciones. Muy recomendable, 45€ con desayuno incluído, aunque con un wifi bastante dudoso.

Menjar

• Restaurante el abuelo: menú potente de diez€ perfecto para parar a reponer fuerzas.

Las Hurdes

Avui ha estat un dia diferent.

Ahir a la tarda el pares ja em van donar una petita 'avanzadilla', però és que es veu que quan viatges no només cal veure edificis i construccions antigues, i avui ha tocat un canvi radical (bé potser per una altra persona no seria tan radical com per a mi, però jo la natura no l'havia vista gaire encara!)

Hem voltat amb calma per la regió de les Hurdes, una de les més pobres i endarrerides d'Espanya, tot i que com sempre, això són coses a valorar, perque a mi no m'ha semblat gens pobre ni endarrerit els colors de les valls, l'aigua que corria per tot arreu i la tranquilitat amb la que viu la gent per aquí. No sé, crec que diuen que vivim en una ciutat consumista i certament, és per plantejar-se perque ens preocupa més tenir més velocitat de connexií a internet i no més velocitat de fluxe d'aigua natural a casa... no¿?

Hem vist un poble abandonat, aquells valls esglaonats on els Hurdinos conjuguen l'aigua i la terra per sobreviure (i denoteu que aquí el sobre està en negreta perque per a mí és més que viure). Hem fet una excursionat fins una caiguda d'aigua força bonica, tot repirant pau (que espero que no sigui respirant-me a mi!) fins que el pare ens ha volgut impressionar i ha començat a grimpar per allà per apropar-se el màxim possible a l'aigua... si és que a vegades és com un nen!

I hem rematat el vol per aquesta zona amb un dinar d'allò més contundent, abans de continuar el nostre viatge.

Una foto.

Fa més de sis mesos que els pares la van veure a la revista que miren àvidament cada mes, la Lonely Planet, en diuen, que es veu que vol dir el planeta solitari...vés quin nom més poca-solta... Però aquella fotografia bé valia fer el viatge, i un cop instal·lats han agafat romb per veure en directe el meandre del Melero, una mena de llengua de terra que es crea al pas del riu Alagón...la vista, però, he de dir que era molt xula.Ha valgut la pena.


De tornada de l´excursió, el pare s´ha posat a mirar un partit de bàsquet...buf, la que m´espera amb aquest forofo...com per dir-li que no m´agraden els colors verd i negre, i la mare a fer ronquiditos... avui no ha tocat sopar, però no passa res, m´ha semblat veure un tros de morcilla rondant per aquí fa una estona...

Bona nit, des d´una zona on ja ha arribat el pa.

Avantatges de viatjar en cotxe

Ja som a les Hurdes, ueeeee!

Després d´esmorzar una torrada i un cafè amb llet com Déu mana, hem acabat de fer els quatre coletazos que ahir se´ns van resistir...la mare s´havia emperrat en veure el "Cielo de Salamanca", una pintura del zodíac que hi ha a una bòveda d´un edifici de la universitat...la veritat és que era ben xula...i el pare volia veure la cova de Salamanca...una antiga església on es reunien alumnes i professors per fer rituals isotèrics diversos...

Certament, sembla que això del cotxe, apart de que és una mica més cansat, sobretot pel que condueix, tot i que al pare ja li agrada, diu que té el paisatge més aprop, se li fa més amè i pot anar parant allà a on vol... bé on vol la mare a fer fotitis! Amés, et permet poder canviar plans en qualsevol moment, com avuí.

I és que després de fer feliços a dos dels tres representants del grup, hem agafat carretera i manta: direcció les Hurdes...però per sort hem parat a estirar les cames a una ciutat anomenada Ciudad Rodrigo. Els pares anaven fent oh, oh, quina plaça més maca, i quina muralla, i has vist quin to més maco té la pedra....però a mi el que més m´ha agradat de la visita ha estat el museu de l´orinal...on un senyor molt divertit ens ha explicat tot d´anècdotes d´aquest utensili tan quotidià i comú per a tots...jo m´hi he anat fixant, doncs d´aquí a uns mesos m´hi asseuran i a veure si me´n surto...

I després de l'orinal.. doncs carretera i manta fins arribar a Casares de las Hurdes, i allà doncs sort del cotxe un altre cop perque a la mare li feia por el poble. Així que hem pogut continuar voltant fins trobar un allotjament ben maco.

Està clar que no és tan ràpid com l'avió, tot i que ho podríem discutir això! Ni que és tranquil com el tren, però vist que no sempre cal anar molt lluny a veure coses maques. El cotxe no és sempre la pitjo opció.

Felicitades!!!

Aunque hoy hace un día de perros y no tenemos claro hacia donde continuar nuestro viaje, los papas me han dicho que es un día especial. Es un día importante para dos de las personas de la familia!

Primero la yaya Josefa cumple años, 88, que tiene narices, sobretodo para alguien que tiene 0.
Y después es el santo de la 'aviaEstrella' como se puede ver he corregido el nombre, pero sigue gustándome ponerlo todo junto.

Y ya está, un beso muy fuerte a las dos y felicidades!!!

Salamanca

Diuen que Salamanca és bellesa... i jo crec que es queden curts. Salamanca és bellesa, elegància, tranquilitat, harmonia... i segur que més coses que encara no conec.

La passejada pel casc històric és ben linda. Salamanca és petita i això a mi em va bé perque així no em canso gaire (tot i que la mare la pobra, com m'ha de portar a mi crec que no opina igual). Tot el centre està en una perfecta sintonia, per la que dóna gust perdre's, veus un edifici que t'agrada, veus el del costat i en cara és millor i així un rere l'altre... fins que arribes a la plaça major... mare meva que gran que és!!! Tota envoltada d'arcs, plena de gent, plena de vida... Si fins ara els edificis eren molt bonics, a partir d'aquest punt arriben a magnífics...

La universitat pontificia, la casa de les contxes, palaus, esglésies, places, carrers, racons, tot meravellós, uns al costat dels altres... com qualsevol capital europea, però amb l´avantatge de que el nombre de turistes és més reduït!

Llavors ha arrivat un dels punts més divertits, es veu que dóna bona sort trobar una granota que hi ha a la façana principal de la universitat, doncs allà hem estat una bona estona rodejats d'altres guiris... tots tres buscant-la (bé, jo l'he vista en un tres i no res, però he deixat als papis mirant i mirant, són tan tolais!)

Després hem entrar a la universitat, un lloc realment històric, on veus l'aula on donava classe el frare Luís de León, en el mateix estat en el que va dir allò de 'como decíamos ayer...' però el millor per mi ha estat veure la biblioteca de la ciutat, serviria d'escenari per la millor peli d'Indiana Jones, plena de pergamins i documents originals... bua! era impresionant... m'han agafat ganes d'estudiar!

L'últim highlight d'aquesta bonica ciutat ha estat la visita a les catedrals, un sol edifici allotja dues esglésies, molt maques, com tantes altres al món, però la visita guanya molt pujant a les torres, i veient tant l'interior de les naus com les vistes de la ciutat des d'un punt privilegiat... la mare ha agafat la seva joguina nova i, com diu ella, s'ha regalat!

I després s'han ajuntat dues coses dolentes: el temps, que no ha estat gaire bo tot el dia, ha empitjorat i s'ha posat a ploure, i la mare ja s'ha cansat del tot, i hem parat a prendre alguna cosa i a sopar... després hem fet ràpid el recorregut de nit per tirar fotos dels monuments il·luminats i ens hem recollit a l'hostal, que demà el viatge continua.

Bona nit!!

Salamanca. Dades

Dormir

• Hostal Hispanico II: lloc a uns 10 minuts del centre històric, però amb l'avantatge que es pot aparcar fàcil (nosaltres just davant de l'hostal) i gratis. Tot i que la primera vista no mata, després veus que no és tan horrible ni molt menys. Per dintre tot és nou, agradable i amb habitacions àmplies. Recomanable, el preu tot i no ser una ganga és del millor a la ciutat i la relació qualitat-preu es compensa sobradament, Preu: cap de setmanes 40€, 35 entre setmana. Per tornar.

Menjar

• Bar La encina: al carrer van Dick nº9, un dels típics de tapeo, el millor és veure als locals en el seu hàbitat natural, que és demanant, tapes, cerveces i mosto a saco, en un tipus de frankfurt pibe però amb més varietat a la carta. La qualitat del menjar... doncs és bona en el millor dels casos (entrepà de vedella correcte) i acaba sent dolenta en el pitjor (pulpo a la gallega... molt dolent). El preu... no és el pitjor, un entrepà, dos plats, un pintxo, una tapa i dues begudes per 17€. La zona està bé per veure-la, però com que hi ha infinat de baretos... millor triar-ne una altra...
• Bar Solo: a la avenida de los comuneros, a mig camí entre l'hostal i el casc històric, un dels milions de bars que hi ha a la ciutat, on hem esmorzat dos cafès amb llet, dues torrades i dos sucs de taronja naturals per 5.40€. Molt bé!
• Cafè bar Abadia: a la plaça major, si tots són iguals, no dubteu en quedar-vos per aquí, guiris barrejats amb locals per igual, 2 consumicions, una taça de brou i 4 tapes-racions per menys de 9€.
• Bar Edelweis: prop de la Catedral Nova, bareto sense res especial.. bé sí que per 1.70€ venen sabons amb fins benèfics (els diners els envien a una ONG que treballa amb nens que han patit la radiació de Chernobil).
• Bar Rua: a la rua major, entre les catedrals i la plaça major, fan batuts, orxates... 2 croissants de pernil i formatge, coca-cola i batut de xocolata per 5.5€. Molt bon ambient.
• La Casa de las morcillas: tocant la plaça major, doncs això morcilles, formatges i carn a la brasa, en quantitat i qualitat, hem menjat fins fartar-nos (ha sobrat menjar) amb beguda i cafè per 40€

Transport

• Bus urbà: ticket 0.90€ el número dos va des del mercat central fins molt aprop de l'hostal Hispanico.

Àvila. Dades.

Menjar

• El palacio de los Velado: lloc de 'lujo', a la plaça de la catedral on pots degustar un menú força bó per 15€ (primer, segón, postres, pa i beguda) al pati de l'hotel restaurant sentint-te un 'ricachón', una de les coses interesants és que al menú tens l'opció de menjar les 'patatas revolconas', plat típic d'Àvila, de gust correcte i òptim per entrar en calor i fer passar la gana. Lloc molt recomanable, això sí, a la carta 'ya es otro precio'.

Muralles...

Recordeu això...


Doncs el pares (que pesats que són) s'han passat quasi tot el dia cantant i pensant en aquest gran hit mentre passejàvem i fèiem fotos per les muralles... d'Àvila, no de Tarragona...

Una ciutat molt bonica, tranquila i agradable per passejar sense pressa.

Després de trobar una perla culinària, a bon preu i en un lloc inmillorable...al claustre del Palacio de los Velada, a la plaça de la Catedral, hem començat la nostra ruta murallil...hem comprat el tiquet que et dóna accés a veure la ciutat des de dalt...hi ha tres trams rehabilitats...i és una meravella veure com el sol es va acomiadant del dia...amb una perspectiva tant diferent i privilegiada...a vista d´ocell...

La mare m´ha explicat que a ella li recordava molt la muralla de Dubrovnik...i el pare entornava els ulls perquè diu que sempre busca similituds entre els llocs que està visitant i els que ja coneix...

A mig camí, per reposar i agafar forces, hem parat a una pastisseria i hem menjat una yema de Ávila...l´especialitat dolça de la contrada...on ens ha atès una noia que semblava sortida d´on conte...era com la fada bona, feliç i riallera, dels contes que els pares m´explicaran quan sigui més gran...

Per 2 euros?

El pare no s'ho acaba de creure, diu que l'altre dia, dissabte per ser més exacte, va esmorzar a Badalona amb l'avi Josep, dos entrepans calents (un de llom amb formatge i un de truita) una Coca-cola, una Estrella i un tallat per 11€ amb 20. Avui els tres hem esmorzat a un poble anomenat La Almunia de doña Godiva, on hem parat perquè ens feia gràcia el nom del poble, a un bar de mala muerte, dos entrepans freds (amb un pa més aviat justet) una coca-cola i un tallat... doncs bé o les mitjanes costen 30 èentims o els 10€ amb 90 que hem pagat són un robo.

Pensant-ho bé, no hem vist preus dels entrepans ni de res... vamos que és més que possible que el preu que ens han cobrat a nosaltres sigui diferent del que han pagat els tres 'lugarenyos' que hi havia quan hem entrat, però vamos, que en aquest poble no han vist un turista en segles por dios!!!!

I el més trist és que si ho penses bé, que ens han estafat? 2 euros com a molt, els hi va d'aquí? Em sembla patètic.

No sé, jo no ens sé gaire de voltar pel món i em costa creure que et puguin fer coses així, però el pare diu que és normal, que si vols viatjar per molt que ho miris, coses com aquesta sempre et passaran, forma part del viatge, així que l'únic que pots fer és posar ben gros coses com...

Si  aneu a La Almunia de Doña Godiva NO aneu al bar Casa Juan, just davant a la dreta de la catedral! Són uns estafadors!!!

La Muela. Dades.

Aquestes entrades les faig jo (Fer)

Dormir

• Hotel i-sleep: A peu de l'A2 a mig camí entre Saragossa i La Muela, les habitacions són prou grans i còmodes, a més de netes, tot ell amb un look que intenta ser modern, malgrat no aconseguir-ho no queda cutre que seria el seu problema. Tot això a més per 35€ l'habitació. Molt molt bé. Sempre i quan no ens obrin el cotxe clar!

Menjar

• Bar restaurant Mirador: també situat a l'A2 però ja a l'entrada del poble... cutre, antic, fa pudor i ens ha semblat caríssim. Per això hem marxat, Perque us fessiu a la idea, les xuletes de porc 16€ més iva (i el lloc com us dic era un antro d'autopista)
• Restaurant Don Quijote: a l'entrada del poble, no us tireu enrera per la primera impressió, que tot i no ser un restaurant luxós, s'hi menja molt i molt bé i molt i molt bé de preu. Els plats són molt grans i estan molt bons (les racions són plats). Nosaltres ens hem fotut, una amanida de formatge de cabra espectacular, una morcilla amb frambuesa més espectacular encara, uns calamars regulars i uns ous 'rotos' amb patates, pernil i foie molt bons més pa, aigua una copa de vi, un tallat i un arrós amb llet per 36€. De veritat, si teniu gana i esteu per l'A2 a l'alçada de Saragossa... és per pensar-ho. I no anem a comissió... però el servei també ha estat molt agradable.

La Muela no 'muela' gaire

Excepte per menjar, la mare dintre del llit rebufa i diu que està tipa.

A veure, espero que això millori (els papis m'ho han promés) però clar, hem estat dins del cotxe 3 hores i tot i que hem vist un munt de cirerers florits i una posta de sol realment preciosa (la millor de la meva vida)  doncs fa una mica de mandra, és més diver quan es para a fer fotits... però es veu que al mig de l'autopista no pots parar quan vols... aix he d'aprendre tantes coses!

Després hem arrivar a l'hotel, que està in the middle of nowhere, hem descarregat i hem anat a veure el poble de La Muela, que vamos, té bastant poc per veure... està casi tot reformat fent veure que és antic, no és lleig, però paga la pena. Només m'ha cridat l'atenció un frontón que hi ha tot aprofitant un mur antic per darrera i queda molt ben incrustat al poble.

Després hem buscat un lloc per sopar i la veritat, dintre del poble res de res, però el lloc que hem trobat els pares han disfrutat com enanos!

I ja està, ara a l'hotel la mare ja ha fet el típic espasmo que vol dir que ja està dormint i el pare mira Pulp-Fiction (a mi no em deixa mirar-la encara)

Dema serà un altre dia.

Fer maletes.

Hola de 9!!!!!!!!!!!!!

Estem a casa, però queda molt poca estona per començar el viatge... en tinc unes ganes! Fins i tot diria que estic una mica nerviós... és tan maco veure coses noves!

Ara bé, si jo estic una mica nerviós, els papis no sabria ni dir com estan, porten una estona fent quilomètres per tot el pis agafant coses, deixant-ne d'altres... 'agafem el relec?, on està la navalla suïsa?, tu quantes sabates portes?' Parlen de mil temes a la vegada. Fer maletes en diuen... jo 'como me voy con lo puesto' no tinc aquest problema... jeje, fan una fila ben divertida.

Com sempre, la mare està ben tranquila, diu que a ella ja li agrada això de fer maletes, és com si ja hagués començat el viatge. Al pare en canvi no, no m'estranya, l'hauríeu de veure, com que ell és tan esquemàtic... va amb moviments robotitzats, comptant els calçotets en funció dels dies, crec que té memoritzats i minimitzats tots els moviments que ha de fer per no deixar de posar res a la maleta. Em fa gràcia la veritat.

I poca cosa més: avui farem nit a La Muela, un poble passat Saragossa on crec que no hi ha gaire per veure, però és que es veu que ja arribarem tard i aprofitarem per descansar que demà toca la tirada llarga.

Si puc escriuré alguna cosa des d'allà.

Hola!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

És el meu primer post!!!!

La Mare no ho veia gaire clar: deia que si fem un blog a cada viatge, llavors estem més estona escrivint que fent altra cosa (jo crec que el què li passa és que per les nits vol dormir). Jo, en canvi, si en tinc ganes i temps escriuré, i sinó, doncs es quedarà en blanc... No és una obligació, però com van dir els pares a la seva primera bitàcora online, la idea és ajudar i ajudar-nos. Potser d'aquí uns anys voldré tornar a visitar aquestes terres, i els pares segurament ja seran vells i xoxos i no se n´enrecordaran prou bé... Així ho tindré més a mà!

Em fa molta il.lusió perquè és el meu primer viatge. A Tailàndia era un embrió i no m'assabentava de res. Ara que ja sóc un fetus... tot és diferent, fins i tot el pare em deixa escriure les entrades!

De totes maneres, m'han dit que com són pocs dies i per no fer-nos pesats, no li enviarem a tothom. Clar que jo aquí dintre no veig a ningú o sigui que apart de l'avi pous, la iaiaEstrella (sí, m'agrada dir-ho tot seguit que pasa!) i la tieta (que sempre està por ahi) que són els incondiconals... tampoc sabria a qui enviar-li. (Una altra bona raó, diuen els pares, és que si fan entrades no els hi cal trucar a casa... mira que són garrepes... crec que no em compraran gaire joguines de gran)

Bé m'acomiado de moment.. ja us aniré dient!

Ai sí... me n'oblidava (gràcies papi)... que no us havia dit on anem de viatge!

Doncs volem visitar Extremadura en general i Las Hurdes en particular (que és la part de dalt), més alguna paradeta a vàries ciutats de la Espanya profunda.

Ara per ara la ruta pinta de la següent manera: Saragossa - Salamanca - Las Hurdes - El valle de Jerte - Cáceres - Mérida - Trujillo - i probablement una parada de tornada.

Adéu!!!!